CATALÀ
Era un estiu sense competicions pel COVID-19, però era un bon moment per fer la Pica d'Estats a l'estil de cursa aprofitant el cap de setmana amb els meus tiets a la vall de Cardós.
Vaig sortir ben d'hora amb la furgoneta del meu tiet i sense perdre ni un moment vaig encendre el crono (i també l'aventureta) al parking (adjunto el track original, però la ruta d'aquest FKT comença al refugi de Vallferrera, per la qual cosa he restat el temps que vaig estar entre el pàrquing i el refugi de Vallferrera pujant i de tornada).
Vaig anar fent, pujant a bon ritme amb la meva motxilleta amb una mica d'aigua, potser una barreta, un paravent (no ho recordo exactament) i el mòbil a la mà per anar mirant el track, ja que el meu rellotge no fa seguiment de tracks. Anava recordant l'altre cop que havia fet aquesta mateixa ruta, el 2015, quan tenia 18 anys, en una travessa d'autosuficiència de 5 dies de la secció juvenil de l'associació excursionista del meu poble, 4000peus: ben carregada amb una motxilla de potser 12kg. Es va fer llarg i més dur aquell cop.
Vaig sortir-me del camí més òptim més d'un cop en fer la ruta "a vista" i sense un bon rellotge, però vaig gaudir molt de l'activitat. Va arribar la forta pujada fins al coll (Port de Sotllo) i després la cresta, en què el ritme baixa alhora que puja la dificultat. Vaig arribar al cim, recordant també el primer cop que hi havia pujat des del cantó francès amb el meu pare quan tenia 12 anys: a més de ser el cim més alt de Catalunya, també va ser el meu primer 3000 i per mi és especial. Encara suant, vaig demanar que em fessin la foto de rigor i en menys de 2 minuts ja tornava pel mateix camí de pujada i fins al cotxe.
ENGLISH
It was a summer without any competitions because of the COVID-19, but it was a good time to do the Pica d'Estats in race style, taking advantage of the weekend with my uncles in the Cardós valley.
I left very early with my uncle's van and without wasting a moment I started the chrono (and also the little adventure) in the car park (I attach the original track, but the route of this FKT starts at the refuge of Vallferrera, so I have subtracted the time I spent between the car park and the refuge of Vallferrera going up and back).
I was going up, climbing at a good pace with my backpack with a little water, maybe a food bar, a windbreaker (I don't remember exactly all the details) and my mobile phone in my hand to check the track, as my watch doesn't follow tracks. I was remembering the other time I had done this same route, in 2015, when I was 18 years old, on a 5-day self-sufficiency trekking of the youth section of the hiking association of my village, 4000peus: heavily laden with a backpack of maybe 12kg. It was long and harder that time.
I got a little bit off the beaten track more than once by doing the route "on sight" and without a good watch, but I enjoyed the activity very much. Then came the steep climb up to the Port de Sotllo and then the ridge, where the pace slowed down and the difficulty increased. I reached the summit, remembering also the first time I had climbed it from the French side with my father when I was 12 years old: besides being the highest summit in Catalonia, it was also my first 3000 and for me it's special. Still sweating, I asked a person to take me a photo and in less than 2 minutes I was going back on the same way until the car.